Chi se’ be multivicata…
(Candu ‘idìsi l’amanti ch’éra stata malata.)
Chi sé’ be’ multificata
da allonga si sippara
no è la tó’ bedda cara
comu mill’aggju lassata.
Chi vó’dì la m’dunósa,
chi oggji no so’ più vìi
li culóri di la rósa,
chi a dugn’óra in cara aìi?
No m’ài a dì li muttìi
d’esse cussì maltrattata?
In cara polti li prói,
ch’ài patutu e assai;
la luci di l’occhji tói
mi pari spinta aggjummai,
cos’è chista nuitai
chi se’ istata malata?
Cunfusu piegnu, e suspiru,
la ‘ita di la mé’ ‘ita,
dugna ‘olta chi ti miru
cussì fiacca e cunsumita,
débbili e isculurita,
pàllida e estenuata!
Eddunca pena si dà
e indisposizioni,
chi li to’ perfezioni
possia disuldinà?
Bisogna dì chi ci n’à,
videndi a te mal parata.
Palchissu, cunsolu méu,
procura bona punitti
chi sempri ci saraggj’éu
par adoratti e silvitti;
e cilca di riducitti
a l’alligrìa passata.
Sidd’è tristura la ch’ài,
d’abbandunalla procura;
o dalli una pronta cura,
candu fussi infilmitài;
chi saré’ si mài mài
ti se’ ‘ista, e se’ istata.