Chi se’ be multivicata…

(Candu ‘idìsi l’amanti ch’éra stata malata.)

 

Chi sé’ be’ multificata

da allonga si sippara

no è la tó’ bedda cara

comu mill’aggju lassata.

 

Chi vó’dì la m’dunósa,

chi oggji no so’ più vìi

li culóri di la rósa,

chi a dugn’óra in cara aìi?

No m’ài a dì li muttìi

d’esse cussì maltrattata?

 

In cara polti li prói,

ch’ài patutu e assai;

la luci di l’occhji tói

mi pari spinta aggjummai,

cos’è chista nuitai

chi se’ istata malata?

 

Cunfusu piegnu, e suspiru,

la ‘ita di la mé’ ‘ita,

dugna ‘olta chi ti miru

cussì fiacca e cunsumita,

débbili e isculurita,

pàllida e estenuata!

 

Eddunca pena si dà

e indisposizioni,

chi li to’ perfezioni

possia disuldinà?

Bisogna dì chi ci n’à,

videndi a te mal parata.

 

Palchissu, cunsolu méu,

procura bona punitti

chi sempri ci saraggj’éu

par adoratti e silvitti;

e cilca di riducitti

a l’alligrìa passata.

 

Sidd’è tristura la ch’ài,

d’abbandunalla procura;

o dalli una pronta cura,

candu fussi infilmitài;

chi saré’ si mài mài

ti se’ ‘ista, e se’ istata.